Icnites de dinosaure
de la Península Ibèrica

Justificació de la candidatura d'IDPI Fumanya mapa cartogràfic

El bé IDPI agrupa onze jaciments que inclouen els 100 últims milions d'anys del Mesozoic, des del Juràssic mitjà fins al Cretaci superior. Es troba representat per estrats al Bajocià-Bartonià (Pedreira do Galinha, Vale de Meois), Kimmeridgià (Tereñes), Titonià-Berriasià (Pedra da Mua, Las Cerradicas, Fuentesalvo), Hauterivià-Barremià (Costalomo), Aptià (El Peladillo, Los Cayos), Santonià-Campanià (Tambuc) i Maastrichtià (Fumanya). La totalitat dels jaciments cobrixen pràcticament tot l'interval de temps i comprenen quatre dels sis períodes de l'era dels dinosaures. D'esta manera, engloben la seua història evolutiva a nivell mundial i documenten especialment la gran diversificació que van experimentar des del Juràssic mitjà fins al moment de la seua extinció, al final del Cretaci.

S'han registrat 18 noves icnotaxones d'empremtes de dinosaure en el marc de la Península Ibèrica que pertanyen a diferents icnogrups (Sauròpodes, Teròpodes i Ornitòpodes). Així mateix, se n'han identificat i localitzat d'altres en diferents llocs. Cal destacar l'abundància d'icnites de sauròpodes, teròpodes i d'ornitòpodes, així com de tireòfors i icnites d'aus. Engloben una varietat significativa d'associacions biòtiques.

Els onze jaciments de la candidatura IDPI representen la riquesa diversa i extraordinària del registre paleoicnològic de dinosaures de la Península Ibèrica (al voltant de 230 jaciments i més de 22.000 empremtes). Representen la successió faunística d'estos vertebrats durant els últims 100 milions d'anys del Mesozoic, i tenen una importància especial a nivell mundial perquè servixen com una enorme finestra per a desxifrar el canvi de faunes de dinosaures produït entre el Juràssic i el Cretaci, a més que hi han quedat reflectits els múltiples modes de vida i els ambients en els quals van viure els dinosaures. Encara que existixen altres dominis geològics que revelen la diversitat mundial dels dinosaures, cap no és tan rellevant, precís i complet com el conjunt dels jaciments IDPI.

Gràcies a la riquesa icnològica dels dinosaures de la Península Ibèrica, s'ha dut a terme una exhaustiva comparació amb altres jaciments paleoicnològics del món per tal d'il·lustrar la representació dels jaciments IDPI a nivell mundial. El resultat d'esta comparació ha revelat que els dos dominis geològics fan de la Península Ibèrica el lloc més important del món en relació amb la informació científica proporcionada per les icnites de dinosaure i el seu entorn. Altres llocs, com el centre dels Estats Units, tenen una gran importància; no obstant això, la Península Ibèrica conserva la informació en una àrea molt més reduïda: la placa ibèrica. Des de la seua fragmentació del supercontinent Pangea va funcionar com una illa o pont que connectava els diversos tipus de fauna de les principals masses continentals pròximes. Els fòssils d'esta zona contenen una important informació científica universal relacionada amb la successió de la fauna dels dinosaures durant la creació del que ara coneixem com l'Oceà Atlàntic. Esta característica només es podria donar en una zona privilegiada que va actuar al seu dia com el «centre del món» (el lloc central en el qual va tindre lloc l'única ruptura de la massa continental existent).

Bé és cert que no es tracta de l'únic emplaçament possible per a desenrotllar importants avanços científics, però poques vegades la història evolutiva d'un gran grup d'organismes extingits ha tingut la possibilitat de ser reconstruïda completament en el marc d'un sol bé. Este és sens dubte el lloc principal per a explicar l'evolució dels dinosaures al llarg d'un període geològic tan extens i en una àrea geogràfica tan delimitada. Cal ressaltar que el descobriment d'un jaciment més gran d'empremtes en un altre lloc del planeta no canviaria en cap moment la situació privilegiada d'IDPI.

Molts dels jaciments ibèrics d'empremtes han sigut estudiats per especialistes de renom com Martin Lockley, Christian Meyer, Jean Le Loeuff, William Antony Swithin Sarjeant, Marco Avanzini, etc. i en conseqüència, s'han esmentat en nombrosos documents científics i obres especialitzades. Estos investigadors col·laboren amb equips espanyols i portuguesos de diverses universitats, museus i fundacions. El resultat és un nombre creixent d'articles científics escrits conjuntament.

Tant la diversitat com la riquesa exhibides en els jaciments paleontològics, en general, i paleoicnològics, en particular, ha desembocat en una gran varietat d'iniciatives d'investigació, protecció i conscienciació en tota la Península Ibèrica. Diversos jaciments d'empremtes s'han convertit en verdaders museus a l'aire lliure, fet que ha generat, al seu torn, treball per a les diferents institucions paleontològiques internacionals, i que garantix no només la continuïtat en les investigacions, sinó també la conservació del jaciment per a les generacions futures. Així mateix, la dispersió dels jaciments ha ajudat a revitalitzar zones deprimides econòmicament. Este bé és un clar exemple dels beneficis que produïx per a un ampli ventall de sectors de la població l'augment de la conscienciació en els recursos naturals.

La majoria dels jaciments inclosos en este bé es troben en zones declarades parc natural, parc geològic o parc cultural. S'ubiquen sempre en zones de protecció especial (cultural i/o mediambiental). La interacció del ser humà amb el seu entorn ha permés el descobriment de nous afloraments amb empremtes, que han sigut, al seu torn, protegits arran de la promulgació de nombroses lleis de protecció.

- Els jaciments portuguesos del Vale de Meios i de Pedreira do Galinha es troben dins del «Parque natural das Serras de Aire e Candeeiros». El jaciment de Pedra da Mua se situa en el Parc Natural d'Arrábida. Estos dos parcs naturals tenen una important i interessant herència geològica i biològica que permet l'estudi de l'evolució paleoecològica des del Juràssic fins a l'actualitat. L'àmplia exposició de roques sedimentàries va donar lloc a la generació de formacions endocàrstiques i exocàrstiques, que van permetre el desenrotllament de la vegetació típica mediterrània. En àrees pròximes als dominis geològics es poden identificar altres jaciments amb empremtes de dinosaures, així com formacions riques en fòssils d'altres animals pertanyents a la reconstrucció paleoambiental.

- Las Cerradicas s'emmarquen dins del geoparc europeu i mundial del Maestrat.

- Els jaciments del Peladillo i Los Cayos (La Rioja) es troben en una zona declarada reserva de la biosfera (el 9 de juliol de 2003, el consell internacional del programa de la UNESCO sobre l'home i la biosfera -MAB- va declarar les Valls de Leza, Jubera, Cidacos i Alhama reserva de la biosfera).



Icono de conformidad con el Nivel Doble-A del W3C-WAI. Se abre en ventana nueva Titulares RSS disponibles

© Ministeri d'Educació, Cultura i Esport